L'IST és un índex sintètic per petites àrees que resumeix en un únic valor diverses característiques socioeconòmiques de la població i quantifica les diferències dins de Catalunya i dins dels municipis. Aquest índex concentra la informació de 6 indicadors: 2 sobre la situació laboral, 2 sobre el nivell educatiu, 1 d'immigració i 1 de renda.

El valor mitjà del conjunt de Catalunya és 100; per tant, quan un valor de l’IST és inferior a 100 equival a un nivell socioeconòmic inferior a la mitjana catalana, i com més baix sigui el valor de l’IST més baix és el nivell socioeconòmic del territori que representa.

El Vallès Oriental registra un Índex Socioeconòmic Territorial l’any 2021 del 101,9, una dècima per damunt del que es registrava l’any 2020. De fet, des del primer de referència del que hi ha dades (2015) la comarca ha anat registrant petits augments d’un any a altre: així, el darrer indicador se situa en més d’un punt superior al valor inicial (100,7).

Alhora, és una comarca amb una majoria de municipis que presenten un valor elevat pel que fa a l’IST. Dels 39 municipis de la comarca, 30 se situen a la franja de l’IST entre  100 i 120, bàsicament municipis situats l’eix del Congost.

Entre els 9 municipis restants, on es concentren valors més baixos pel que fa a l’ IST, tornen a repetir al capdavall del rànquing els municipis de Canovelles (76,1, una xifra 4 dècimes més baixa que l’any anterior), acompanyat de municipis com la Llagosta (que millora lleugerament, amb un IST del 87,8 superior al 87,1 registrat l’any 2020) o Montornès del Vallès (manté l’IST del 2020, 93,9).

Vallromanes, amb 122,1 i l’Ametlla del Vallès amb 121,7 creixen a nivell d’IST i formen part del nucli de municipis de més de 500 habitants amb l'IST per damunt de la mitjana de Catalunya (20 o més punts percentuals), ocupant el 12è i 15è lloc respectivament dins d’aquest rànquing.

Per contra, el municipi de Canovelles, amb un IST de 76,1 se situa en la franja de municipis de més de 500 habitants amb l'IST per sota de la mitjana de Catalunya (20 o més punts percentuals), ocupant el 19è lloc d’aquest grup.

Atesa l’evolució dels darrers anys en aquest tipus d’indicador, les dades constaten que tant per la banda baixa com per la banda més elevada els municipis es mantenen força estables en les seves posicions, i es detecten pocs canvis, no només a nivell comarcal sinó també al conjunt del país.

Destaca també que, amb  les dades analitzades, es constata que l’indicador de població jove sense estudis postobligatoris és la variable que mostra una major desigualtat entre municipis.

Els diferents nivells socioeconòmics extrems (és a dir, els més alts i els més baixos)  es localitzen generalment a l’interior dels municipis més grans. Els municipis o àmbits més petits tenen una realitat més homogènia.

Aquesta acció del Consell Comarcal contribueix als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) números 1 “Fi de la pobresa”, 4 “Educació” i 10 "Reducció de les desigualtats". El Consell Comarcal aposta per treballar, com administració pública, en el marc de l'Agenda 2030 i els ODS.