Qui és la nostra ciutadania? Quines són les seves necessitats?

Durant el període de crisi econòmica més cru també es va produir crisi de desconfiança de la població envers la política. Aquest fet, s’ha perllongat en el temps. Cal incorporar un nova realitat provocada per la crisi sanitària de la Covid-19. Aquesta nova realitat ens obliga, com servidors públics, a plantejar una mirada diferent de les necessitats de la ciutadania. Això comporta que els poders públics han de pensar i repensar tot allò que fan. Les administracions públiques han de generar nous canals de participació i de comunicació amb la ciutadania.

Aquests nous canals han de permetre conèixer molt millor les necessitats de la ciutadania i per tant poder donar resposta a aquesta. L’objectiu principal és garantir un model social equitatiu.

Per recuperar la confiança de la ciutadania en l’administració pública, i com a obligació intrínseca dels poders públics cal desenvolupar la qualitat institucional.

Per tant si ajuntem el binomi ciutadania que ha perdut la confiança en les administracions públiques i també més exigent amb ella cal reaccionar per aconseguir revertir aquest binomi i convertir-lo en confiançaconeixement de les necessitats de la ciutadania.

Quines eines estan a l’abast de l’administració pública per poder-ho fer? D’inici tenim accés a gran volum de fonts d’informació que ens permeten conèixer amb més detall la nostra realitat. Però amb això no en tenim prou i ho hem pogut comprovar al llarg dels anys.

Què cal incorporar?

Cal incorporar maneres de treballar de l’administració diferents, més democràtiques, més accessibles, que permetin una major participació de les persones implicades, que són la ciutadania. Aquesta ens aportarà inputs que ens permetran dur a terme polítiques públiques alineades amb les necessitats.

Per una altra banda, i tenint en compte l’increment en el nivell d’exigència de la ciutadania, cal aprofitar-ho i veure-ho com una oportunitat de millora constant de tot allò que fem. Hem d’aprofundir en la qualitat democràtica i assolir una maduresa en les relacions existents.

No ens podem aturar, hem d’evolucionar cap a una societat més justa, equitativa i transparent. I davant d’aquests nous temps i noves necessitats també cal una nova manera de relacionar-nos. Per ser, com a territori, més forts cal enfortir els llaços intermunicipals.

El Consell Comarcal ha d’esdevenir un instrument al servei dels ajuntaments i de tots els agents implicats en les decisions del nostre territori, per fer-lo més fort i estratègic.