La jornada ha posat sobre la taula les vulneracions i el maltractament institucional que pateixen les persones migrades que volen accedir al circuit de protecció internacional.

Aurora Conde, lletrada de la Comissió Espanyola d'Ajuda als Refugiats CEA(R), ha compartit algunes xifres que contextualitzen l’abast de la situació:

• Més de 108 milions de persones viuen forçosament lluny de casa seva per guerres, violència i greus violacions dels seus drets fonamentals. Això suposa més de l'1% de la població mundial i el nombre més alt mai registrat per l'ACNUR.
• Tot i això, contràriament al que es pensa, el 76% tracta de buscar refugi en països veïns, generalment amb escassos recursos per poder garantir-los una acollida digna i el respecte dels seus drets humans.
• Almenys 2.554 persones van perdre la vida el 2022 intentant assolir costes europees.
• Tot i que segueix millorant, amb més del 16% d'aprovacions, Espanya encara està molt lluny de la mitjana europea de reconeixement d'asil, que se situa per sobre del 38%, en un any en què es va assolir un nou rècord de sol·licituds d'asil.

Els cicles històrics canvien, recordava el gerent del Consell Comarcal, Carles Fernández: “Recordar que  no és una cosa que afecti només als de fora; això ens ha passat també a nosaltres i per tant cal tenir aquest sentit d’acollida”, i ha explicat que des del propi Consell Comarcal, a través del Servei d’Assessorament Jurídic en matèria d’estrangeria, (SAJE) “hem fet requeriments i peticions a les diferents institucions per intentar facilitar tot aquest treball d’acollida i de regularització de les persones que arriben demanant aquesta acollida  per diferents motius”, comentava.

“Vulneracions dels drets humans que totes les persones migrants i refugiades pateixen arreu, també a les nostres fronteres” comentava l’alcaldessa de Granollers, Alba Barnusell, que aprofitava per “demanar als estats i a les comunitats internacionals un enfortiment de la protecció de les persones migrants a les seves rutes facilitant-los un millor accés per vies legals i segures”. Barnusell ha compartit el paper que han de jugar les institucions locals “que tenim la responsabilitat d’acompanyar a totes aquestes persones i entitats i professionals que hi treballen, i en la sensibilització  i la creació de convivència i cohesió dins les nostres comunitats”, deia.

La Jornada s’ha completat amb una taula rodona a dirigida per la Fundació CEPAIM on dos joves han explicat en primera persona les dificultats amb les quals s’han trobat.

La trobada també ha servit per presentar l'Oficina d'Igualtat de Tracte i No-discriminació, a càrrec de la seva directora, Manuela Fernández. L’Oficina treballa per garantir el dret a la igualtat de tracte i la no-discriminació a Catalunya, mitjançant el disseny, elaboració, execució i avaluació de polítiques públiques per transversalitzar la igualtat de tracte i la no-discriminació. Per la seva banda, Eunice Romero, directora general de Migracions, Refugi i Antiracisme, ha exposat la "importància de jornades com aquesta i teixir xarxes entre els municipis per tenir una societat d'acollida cohesionada que no deixi ningú enrera".

L'emissió del vídeo "Aquí dejo mi historia" que han creat els i les joves del Servei de Primera Acollida i Atenció Integral de Superacció, ha completat la trobada. 

La jornada ha comptat amb la col·laboració del Departament d’Igualtat i Feminismes de la generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Granollers, l’Ajuntament de les Franqueses del Vallès, l’Ajuntament de Mollet del Vallès, l’Ajuntament de Montornès del Vallès, l’Ajuntament de la Garriga, l’Ajuntament de Parets del Vallès, l’Ajuntament de la Llagosta, l’Ajuntament de Canovelles, la Comissió d’Ajuda al refugiat a Catalunya /CEAR), la Fundació Cepaim i les entitats Superacció i Versemblant.

Aquesta acció del Consell Comarcal contribueix als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) número 10 “Reducció de les desigualtats” i 16 "Pau, justícia i institucions sòlides". El Consell Comarcal aposta per treballar, com administració pública, en el marc de l'Agenda 2030 i els ODS.