1 d'octubre: dia internacional de la gent gran

Com cada any, des de 1990, arriba la celebració del dia 1 d’octubre “Dia Internacional de la Gent Gran”, una jornada per posar de manifest que, més enllà de la part afectiva i familiar, les persones grans, que representem actualment un 20% de la població, afrontem en el nostre dia a dia dificultats i reptes no prou coneguts ni considerats.

El Consell de la Gent Gran del Vallès Oriental volem posar sobre la taula del coneixement i discussió alguns temes que preocupen a la vellesa, més enllà de les qüestions personals variades i abundants.

Després d’una pandèmia que ha afectat especialment a les persones grans, la situació continua sent delicada. S’han perdut més de 6.000 vides i a hores d’ara encara no hi ha responsables ni explicacions a totes aquestes defuncions, en molts casos amb condicions inhumanes i deplorables. Les persones grans continuem demanant més atenció i mitjans per part de l'Administració pública.

En quant a dades estadístiques, les administracions no comparteixen la informació per tal de disposar d’un mapa real. Manquen estudis i xifres que reflecteixin les necessitats actuals de les persones grans. Els pocs reculls estadístics que hi ha agrupen els sectors de la població en 2 grups, persones de 64 a 80 anys i un altre amb més de 80. Amb sort, també per persones de més de 100 anys...No totes les persones grans tenim ni la mateixa salut, ni els mateix patrimoni, ni molt menys les condicions personals i familiars iguals. Som diversos i nombrosos.

Posem de manifest les necessitats que a dia d’avui tenim i patim les persones grans:

• Cal identificar els sectors socials, sanitaris i econòmics a on ens trobem les persones grans.
• La solitud no volguda és una realitat a la societat actual. Calen recursos per prevenir i per pal·liar aquesta problemàtica que afecta a moltes persones grans.
• Cal més atenció i inversió per part de l'Administració per identificar amb màxima celeritat els grups de risc i intervenir-hi.
• La Sanitat encara arrossega la manca de personal i mitjans després de la pandèmia; continuem necessitant professionals de medicina, d’infermeria, i especialitzats en Geriatria, perquè se’n proporcioni una atenció personalitzada i adaptada a les necessitats que sorgeixen a la vellesa.

La creació de protocols i passarel·les mèdiques i administratives permet agilitzar l’atenció i descarregar alguns serveis. Les persones grans sovint col·lapsem les urgències mèdiques, normalment amb problemes repetitius com insuficiències respiratòries, descompensacions de glucosa, de pressió arterial, infeccions, etc.

No podem acabar aquest manifest sense fer esment a l’enorme repte per la “Bretxa Digital” que tenim davant, fenomen que afecta molt especialment a les persones grans sense coneixements en noves tecnologies, i sense interès per adquirir-los. Cal que el sistema s’adapti a totes les realitats possibles, proporcionant les eines suficients perquè hom tingui els mateixos drets.

Tant l'Administració com les empreses de serveis, bancs, asseguradores, han perdut milers de llocs de treball que proporcionaven una atenció directa a les persones, especialment a les de més edat. Aquesta pèrdua ens ha fet més individualistes i esquerps amb els demès.

Fem una menció especial a la mancança de places a les residències i dentres de dia, especialment les públiques. Molt s’ha parlat d’un nou model de residències que fes efectiva la garantia dels Drets Humans dels seus pacients, ja que la pandèmia ha posat de manifest que el sistema actual no funciona. De moment, no es coneixen a l’Estat noves iniciatives que responguin a aquesta necessitat.

Les persones grans no som un producte. Som éssers humans que reclamem respecte, atenció i dignitat. Tenim veu, la fem i continuarem fent sentir sempre!

Acabem desitjant que participeu i seguiu les activitats que tindran lloc a tot arreu per celebrar el Dia Internacional de la Gent Gran.

Comissió permanent del Consell de la Gent Gran del Vallès Oriental