Informe Territorial de la província de Barcelona 2020, publicació elaborada conjuntament entre l'equip tècnic de l'OTEDE de l'Àrea de Desenvolupament Econòmic Local i el Gabinet d'Estudis Econòmics i Infraestructures de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona.

La crisi originada a partir del confinament per la Covid-19 ha deixat una petjada sense precedents en l’activitat econòmica de la demarcació. A 30 de juny de 2020 la població ocupada de la província de Barcelona és un -4,4% inferior a un any enrere, els llocs de treball un -4,8%, i els aturats registrats augmenten un 33,8%. Els joves són els mes afectats tant en la caiguda de l’ocupació (-13,8%) com en l’augment de l’atur (+61,5%). La província de Barcelona, amb un descens del 10% se situa com la setena província on més disminueix el teixit empresarial, 1,4 p.p. que la mitjana espanyola. El nombre d’empreses s’ha reduït també en un 8,8% respecte el 29 de febrer d’enguany i se situen en 170.825

L’aparició del COVID-19 a finals del 2019 i la seva prolongació la primavera el 2020 ha suposat la pràctica paralització del comerç mundial i de l’activitat econòmica a les principals zones geogràfiques (Europa) i països del món (la Xina o Estats Units). Els efectes sobre les empreses exportadores de la província han estat severs i, més enllà dels efectes a curt termini, es planteja la incògnita de cap a on anirà la globalització i quins seran els  ous reptes de futur desprès de la pandèmia (sobretot en un context previ de guerra comercial entre els actors fonamentals de les cadenes de valor global). Sota aquest marc, a banda de la reactivació i el retorn als fluxos previs a la pandèmia a curt termini, cal enfocar aquesta nova etapa prioritzant la consolidació de les noves empreses exportadores i millorant la seva taxa de supervivència; augmentant la diversificació per països aprofitant la proximitat geogràfica en el cas del Nord d’Àfrica i d’Europa, els lligams culturals en el cas d’Amèrica Llatina o la dimensió del mercat en el cas d’Àsia; i orientant la producció cap a béns industrials de major valor afegit amb més inversions en R+D per tal d’evitar competir via costos relatius. Tot això dotarà d’estabilitat al comerç amb l’exterior, ajudarà a mantenir la quota exportadora de la província i Catalunya a nivell mundial i contribuirà al creixement econòmic a llarg termini. No s’ha d’oblidar que el mercat internacional ja representa dues terceres parts de les vendes que les empreses industrials catalanes realitzen fora de Catalunya, i el seu potencial és més gran que el mercat domèstic. Cal, doncs, continuar potenciant la internacionalització.