Dimecres 16 d’octubre, a l’Espai Jove El Galliner, de Lliçà d’Amunt, es va dur a terme la jornada Nous assetjaments a través de les xarxes socials, que va comptar amb la participació d’una seixantena de professionals que treballen amb joves des de les àrees de Joventut o altres àmbits (Benestar Social, Educació, Salut,...).
Aquesta jornada tenia l’objectiu d’analitzar i reflexionar al voltant de les tecnologies de la informació i la comunicació, tractant d’aportar elements per treballar els temes dels nous assetjaments a través de les xarxes socials.
La de dimecres va ser la tercera jornada anual organitzada des de la Taula de Salut Jove del Vallès Oriental, que es coordina des del Servei Comarcal de Joventut, i que està formada per tècnics de joventut dels municipis de Canovelles, Montmeló i Montornès del Vallès així com els responsables dels 3 programes de drogues existents a la comarca:
• Pla de prevenció de drogues de la C-17, que dóna servei als municipis de La Garriga, L’Ametlla del Vallès, Figaró-Montmany, Tagamanent i Les Franqueses del Vallès.• Pla de drogues de la Vall del Tenes (Bigues i Riells, Santa Eulàlia, Lliçà d’Amunt i Lliçà de Vall)• El Tritó-Baix Montseny. Es desenvolupa a 12 municipis: Campins, Fogars de Montclús, Gualba, Llinars del Vallès, Montseny, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Celoni, Sant Esteve de Palautordera, Santa Maria de Palautordera, Sant Pere de Vilamajor, Vallgorguina i Vilalba Sasserra.
Desprès de la benvinguda de l’alcalde de Lliça d’Amunt, Ignasi Simón; i del president del Consell Comarcal, José Orive; la primera de les ponències la va presentar Ma José Bartrina, Llicenciada en Pedagogia i Psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i que desenvolupa la seva activitat laboral vinculada al Departament de Justícia. Actualment és responsable de l’equip tècnic de menors del Servei de Mediació i Assessorament Tècnic, servei que pertany a la Direcció General d’Execució Penal a la Comunitat i Justícia Juvenil.
La seva intervenció va servir per contextualitzar l’abast del fenomen de l’assetjament a través de les xarxes socials, tot reflexionant sobre les característiques dels joves, tant víctimes com agressors, vinculats a aquestes situacions. La seva intervenció va servir per identificar les principals conductes de risc així com les eines utilitzades en la conducta assetjadora.
En la segona part de la jornada es va dur a terme una taula rodona amb la participació de tres ponents que van aportar visions diferenciades i alhora complementàries envers el fenomen de l’assetjament a través de les xarxes socials.
La primer participant a la taula, Sílvia Madrid, és treballadora Social i amb una experiència laboral molt vinculada a l’àmbit dels joves. En la seva intervenció va parlar sobre l’assetjament entre iguals i el ciberassetjament, centrant-se en una investigació duta a terme en un institut de la comarca d’Osona, amb la qual es volia veure la incidència de les diferents formes d’assetjament. En aquesta intervenció també s’ analitzat la percepció de la comunitat educativa (pares, professors i entorn) respecte l’assetjament i el ciberassetjament. També va aprofitar la seva intervenció per presentar propostes i/o consells per tal de poder elaborar instruments i/o estratègies per a la detecció i l’abordatge de les relacions desiguals de poder.
La segona participant va ser Dolors Reig, psicòloga Social i autora principal de l’espai web “El caparazon”, que va defensar la importància de la xarxa social com a element clau i potenciador de la sociabilitat. La seva intervenció també va servir per repassar els canvis socials, cognitius i en valors, que generen els nous escenaris que es donen en l’actualitat, amb la voluntat d’aproximar-nos a un millor coneixement dels nostres joves i determinar quines són les millors estratègies educatives que entre tots hem d’aplicar. Si sabem potenciar les avantatges dels usos de les tecnologies també en disminuírem els inconvenients. La importància de l’educació en valors i de potenciar l’apoderament i esperit crític dels joves i de la resta de la societat són elements cabdals en aquest sentit.
Finalment va participar Marc Masip, de l’empresa Desconect@, empresa des de la qual treballen per fomentar el bon ús de les noves tecnologies i fer teràpies per ajudar a superar les addiccions. En la seva intervenció va parlar del perfil dels adolescents addictes a les xarxes socials i al telèfon mòbil, i com treballen des de Desconect@ per tractar aquestes addiccions i ajudar als pacients a poder desconnectar de les noves tecnologies.
Al llarg de la jornada es van aportar reflexions diverses al voltant del tema d’ús de les xarxes socials i les situacions d’assetjament que se’n puguin derivar, per tant, els plantejaments han estat diversos i precisament per això més enriquidors, que s’ha traduït en una elevada participació dels assistents a la jornada.