En aquest àmbit d’estudi és important l’anàlisi de les dades des d’un punt de vista interseccional,  (és a dir, tenint en compte sexe, edat i nacionalitat), ja que això permet posar de relleu les condicions personals i socioeconòmiques que intervenen en l’accés i la permanència en el mercat laboral, així com en l’assoliment de nivells de formació no obligatoris. 

L’anàlisi i les dades que actualitzem cada any serveixen per reforçar la perspectiva de gènere en l’àmbit laboral, un àmbit on cal encara treballar per reforçar la feminització en totes les ocupacions, i lluitar contra les escletxes que encara perduren entre homes i dones.

A Catalunya, el darrer trimestre de 2024, la població en edat de treballar (de 16 a 64 anys) ha arribat a una xifra de màxim històric, comptabilitzant-se més de 6.800.000 persones en aquests edats. Malgrat això, les dades de població activa (que treballa o vol treballar) s’han reduït, i es registra una taxa d’activitat femenina entre la població de 16 a 64 anys de 77,5%, 2,5 punts percentuals inferior a la registrada un any abans. 

En termes d’ocupació, és a dir, la població que realment ha treballat de forma remunerada, les xifres mostren també un descens, amb una taxa del 50,7% el darrer trimestre de 2024, un punt percentual per sota de la registrada a finals de l’any 2023.

Al Vallès Oriental, cal destacar que el creixement de la taxa d'atur femenina s'evidencia a partir dels 35 anys, i s’accelera a partir d'aquestes edats. La taxa d’atur femenina a la comarca, el febrer de 2025, situada en el 10,5%, és una de les taxes més baixes dels darrers 15 anys (de fet, l’atur s’ha reduït amb força tant entre homes i dones). 

Malgrat tot, la xifra segueix sent uns 5 punts percentuals superior a la taxa d’atur masculina, influenciada sobretot pel creixement de l’atur a partir dels 45 anys. L’atur de llarga durada, les persones que porten més de 24 mesos a l’atur, suposa també 30% de l’atur total. D’aquest, 2 de cada 3 persones són dones.

El percentatge d'atur de les dones estrangeres presenta xifra més elevades que les dones amb nacionalitat espanyola (amb diferències també notables respecte els homes de nacionalitat estrangera): així, amb les dades globals de 2024, l’atur entre les dones estrangeres suposa el 54% de l’atur total, 8 punts per sobre del percentatge d’atur dels homes estrangers. De fet, l’atur entre els homes d’origen estranger s’ha anat reduint, mentre que creix entre les dones estrangeres.

Aquestes i altres dades ajuden a entendre que perduri la bretxa salarial entre homes i dones, amb diferències importants no només a nivell de guany salarial total sinó també de guany salarial per hora. Aquestes desigualtats, molt vinculades al total d’hores treballades i el tipus de contracte o ocupació en la qual es treballa, venen derivades de les diferents possibilitats de conciliar feina i família així com pel fet que les eleccions professionals encara avui venen molt condicionades pel context vital i l’entorn.

Aquesta acció del Consell Comarcal contribueix als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), número 5 "Igualtat de gènere", número 8 "Treball digne i creixement econòmic" i número 10 "Reducció de les desigualtats" . El Consell Comarcal aposta per treballar, com administració pública, en el marc de l'Agenda 2030 i els ODS.