Aquest 2022 se celebra l’Any Europeu de la Joventut, i des de l’Observatori Centre d’Estudis del Consell Comarcal s’ha dut a terme un informe específic, aprofitant les dades disponibles tant a nivell local, com comarcal o al conjunt català. Aquest Informe també vol ser una eina de suport a la tasca que es du a terme des del Servei Comarcal de Joventut o altres serveis locals que tenen, entre d’altres, la població jove com a col·lectiu de referència per al desenvolupament de les diverses polítiques públiques que duen a terme.
D’acord amb les darreres dades del Padró d’habitants de l’any 2021, al Vallès Oriental la població se situa en 415.789 persones. La població compresa entre els 16 i els 29 anys suma un total de 62.485 persones. D’aquestes, un xic més de la meitat són homes (el 52%) i només 1 de cada 10 són joves d’origen estranger. Atenent al nivell d’estudis, s’observa que, bàsicament, el 75% de joves han assolit nivell d’estudis secundaris, amb una major proporció de joves que arriben a la segona etapa d’educació secundària. Així, respecte a les generacions més adultes, es constata la reducció del pes de la població amb nivells d’estudis primaris. Majoritàriament, la població menor de 30 anys té els estudis com a principal activitat.
Pel que fa a dades específiques de mercat de treball, a l’informe es destaca que, al llarg del 2021, al Vallès Oriental s’han formalitzat 147.121 contractes (+28.467 respecte el 2020), dels quals les persones joves d’entre 16 i 29 anys han formalitzat 64.337 contractes, és a dir el 43,73% del total de la contractació laboral de la comarca; cal destacar que aquesta proporció de contractació juvenil ha estat la més elevada des de l’any 2011, quan els contractes de la població de 16 a 29 anys suposaven el 40,7% del total, 3 punts percentuals per sota de la situació actual.
Pel que fa a l’atur, a la comarca l’any 2021 s’han registrat un total de 3.237 joves, una reducció de més de 700 joves respecte el 2020 (-18%). Per sexes, l’atur juvenil entre les noies va ascendir a 1.942 persones l’any 2020, una xifra que el 2021 s’ha situat en 1.614 joves, una reducció del 20%. Entre els nois la tendència ha estat pràcticament similar, tot i que lleugerament més baixa, amb una reducció de poc més del 19%. L’atur juvenil en els darrers 5 anys sempre ha suposat un 13% respecte a la població total aturada, i registra un creixement de 2-3 punts percentuals en els mesos de major impacte de la pandèmia, on la població jove aturada ha sumat gairebé el 16% del total de la població aturada.
Altres dades que són d’interès en termes de mercat de treball juvenil poden ser els índex de rotació laboral (que indica la xifra de contactes que les persones poden encadenar en un mateix any) o el nivell de salaris. D’aquestes variables, malgrat no disposar de dades a nivell local o comarcal, si que cal destacar que a Catalunya, l’índex de rotació laboral de les persones menors de 25 anys s’ha situat en 2,48 contractes de mitjana per persona l’any 2021. Aquest índex torna a pujar després de caure de manera abrupta l’any 2020, en què es va situar en 2,30 contractes de mitjana per persona. Cal destacar que l’índex de rotació laboral és descendent amb l’edat: així, entre les persones menors de 25 anys s’observa la rotació més elevada (2,48), per sobre de la mitjana del conjunt de la població (2,35).
Pel que fa als salaris, les darrers dades disponibles de l’Enquesta d’estructura salarial (any 2019), el guany anual mitjà pel conjunt de la població treballadora és creixent amb l’edat, és a dir, que els grups amb més edat perceben els guanys més elevats, i les persones treballadores més joves perceben els menors guanys. Per sexes, les dones més joves (fins a 24 anys) perceben el salari més baix de tots els col·lectius analitzats, de 12.122,7 euros bruts anuals, amb una bretxa salarial del 13%. De la mateixa manera, en el grup d’edat de 24 a 34 anys també es dóna aquesta dinàmica: les dones guanyen 2.759,2 euros menys que els seus homòlegs masculins, amb una bretxa salarial del 12%. Quant a l’evolució dels salaris juvenils per sexe en 2019, en els homes va descendir, mentre que en les dones va augmentar.
Si es mira l’evolució en els darrers anys, es veu que els anys posteriors a la crisi del 2008 són anys de pèrdues a nivell de sous, pèrdues generalitzades a tots els grups d’edat però que afecten d’una manera especial als grups menors de 34 anys. Respecte l’any 2018, les dades indiquen un guany pel que fa al sou mitjà anual, especialment entre les dones (tot i que parteixen d’un sou mitjà més baix).