Al Vallès Oriental, el creixement l’any 2022 ha superat les 5.000 persones i ha estat el més elevat des de l’any 2010. Aquest creixement s’explica sobretot per les aportacions vinculades al creixement migratori, tant intern com extern. 

Aquesta estadística és una operació que es du a terme per poder disposar de dades i indicadors de tipus demogràfic i analitza els principals components de la població: naixements, defuncions (creixement natural) i migracions internes i externes (saldo migratori), (moviments interns= dins de Catalunya o Estat), (moviments externs=fora de Catalunya o Estat).

D’acord amb aquestes dades, el Vallès Oriental destaca per ser la comarca on el creixement del saldo migratori intern ha estat més intens (962). De fet, és la segona comarca dins del conjunt català on aquesta xifra és més elevada. Bàsicament es tracta de persones que arriben d'altres comarques veïnes (redistribució dins la població de Catalunya).

Aquesta xifra només ha estat superada pel Baix Penedès, que registra un saldo migratori intern superior a les 1.600 persones.

El Vallès Oriental presenta un comportament diferenciat respecte altres comarques metropolitanes, especialment les de major grandària com el Baix Llobregat o el Barcelonès, que presenten xifres negatives i són, per tant, comarques que expulsen població, sovint cap a altres comarques, com pot ser la nostra.

En canvi, pel que fa al volum de migracions externes, el Vallès Oriental presenta la cinquena xifra més elevada dins l’àmbit metropolità, tot i que a molta distància de les comarques amb un volum d’arribada de migració externa superior. 

Pel que fa al creixement natural (naixements menys defuncions) el saldo natural és negatiu, amb un major nombre de defuncions que naixements  (d’aquí la diferència de -448 entre ambdós components), i el mateix ha passat al conjunt de Catalunya, on el saldo natural és negatiu per cinquè any consecutiu.

Al Vallès Oriental el saldo negatiu es registra des del 2020. Fins aquell any, la taxa bruta del creixement natural havia estat positiva, molt especialment entre els anys 2010-2015, amb unes taxes que pràcticament doblaven les del conjunt català.

De fet, també en l’actualitat, tot i mantenir taxes negatives, aquestes són molt més baixes que les registrades a Catalunya o la majoria de comarques metropolitanes.

Aquesta acció del Consell Comarcal contribueix a l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) número 11 “Ciutats i comunitats sostenibles”. El Consell Comarcal aposta per treballar, com administració pública, en el marc de l'Agenda 2030 i els ODS.