La presentació de l’’Estudi de la capacitat dels cementiris municipals del Vallès Oriental en relació a la diversitat religiosa’ ha estat un dels temes centrals de la trobada. El Vallès Oriental, comarca pionera en abordar la diversitat religiosa als cementiris, va tractar aquest tema en el Consell d’Alcaldies de novembre de 2021, on es va donar a conèixer les característiques de l’estudi encarregat a la Diputació de Barcelona, un estudi que vol donar resposta als reptes que es plantegen des d’un punt de vista d’espai físic com sociològic.

La presentació ha anat a càrrec de Roser Llopis, tècnica d’arquitectura del Servei Equipaments i Espai Públic i Jordi Pérez, tècnic del Servei de Convivència, Diversitat, Infància i Persones grans de la Diputació de Barcelona.

L’objecte del treball ha estat l’estudi de la capacitat de 23 cementiris municipals de 20 municipis del Vallès Oriental de més de 5.000 habitants i la forma d’integrar les diverses confessions religioses en els recintes municipals.

El treball ha tingut en compte la destacada presència del col·lectiu marroquí sobre la resta d’orígens i la xifra aproximada de 15.000 residents de confessió musulmana, així com l’estimació de l’evolució futura de defuncions.

Concretament, s’ha analitzat la realitat física dels cementiris municipals, la possibilitat de construcció de noves unitats d’enterrament destinades a la diversitat religiosa dins el cementiri existent i la possibilitat d’ampliació dels cementiris municipals.

S’ha fet un repàs dels municipis amb cementiris amb possibilitat de noves unitats d’enterrament per la diversitat religiosa, segons legislació vigent, els municipis amb cementiris amb potencial de creixement molt reduït o inexistent, segons legislació existent i els potencials que els cementiris tenen per cobrir les necessitats respecte la diversitat religiosa.

Des de la Diputació de Barcelona es recomana que des dels diversos Serveis d’Urbanisme dels ajuntaments en tingui en compte la necessitat d’espai en la previsió de les reserves d’Equipaments funeraris, i també han fget propostes per cobrir dins dels recintes funeraris municipals les necessitats de la població de confessió musulmana.

En aquest sentit, el president del Consell Comarcal, Emilio Cordero, comentava que “abans les persones de fora de Catalunya s’enterraven fora, però els fills d’aquestes famílies ja s’enterren aquí, i això és el que vam demanar en l’estudi, preveure que els fills i filles de persones nouvingudes amb altres diferències culturals s’acabaran enterrant aquí, i els municipis hem de preveure aquests espais on entrin totes les diversitats culturals”.

Cooperació al desenvolupament

En la trobada, s’ha fet una presentació del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD), a càrrec de la seva secretària, Maria Llauradó, i el director, David Minoves.

S’han compartit xifres sobre el grau de cooperació dels municipis vallesans tals com que dels 39 municipis del Vallès Oriental, 26 són socis del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (un 66%)i, a més, 9 municipis més de la comarca han fet aportacions a projectes de cooperació i acció humanitària del Fons Català, la qual cosa suma 35 ajuntaments de la comarca que actuen en cooperació al desenvolupament (90%).

A més, 3 dels 22 municipis catalans que dediquen més del 0,7% a cooperació al desenvolupament són del Vallès Oriental (La Garriga, Caldes de Montbui i La Roca del Vallès). Aquestes dades situen el Vallès Oriental com una de les comarques més actives en matèria de cooperació al desenvolupament i solidaritat internacional.

També s’ha fet un repàs dels projectes d’agermanament amb territoris de Nicaragua des del Vallès Oriental, on actualment hi ha sis municipis agermanats amb poblacions de la zona de Chinandega Norte.

El FCCD ha aprofitat per compartir la reflexió sobre el context polític que viu Nicaragua des de l’any 2018, que va afectar als projectes en marxa, per la qual cosa es van obrir noves vies de suport a la població nicaragüenca amb projectes destinats a refugiats i refugiades a Costa Rica (educatius, productius, sanitaris... on el FCCD desenvolupa actualment 5 projectes de suport.

La LOPIVI als equipaments esportius, recreatius i de lleure

En el transcurs de la reunió també s’ha fet una sessió informativa sobre la Llei Orgànica de protecció integral a la infància i l’adolescència davant la violència (LOPIVI), i concretament la seva aplicació en els equipaments esportius i de lleure.

La jurista especialitzada en infància i adolescència del Consell Comarcal, Almudena González, ha fet un repàs de les obligacions dels poders públics en aquest àmbit. I ha recordat, entre d’altres, que el principi que ha de guiar totes les actuacions i polítiques públiques és l'interès superior de l'infant.

S’ha recordat que, per protegir la infància i adolescència contra qualsevol forma de violència, la LOPIVI col·loca al centre als nens i les nenes, motiu pel qual preveu, de manera obligatòria, el desenvolupament de determinades figures, entre elles la persona delegada de Protecció a equipaments esportius, recreatius i de lleure.

Aquesta figura s'encarregarà de la difusió i el compliment dels protocols establerts, així com d'iniciar les comunicacions pertinents en els casos en què es detecti una situació de violència.

Tots els equipaments i entitats, amb independència del seu tamany i amb independència de la seva naturalesa pública, privada o concertada, estan obligades al compliment de la LOPIVI.

Targetes moneder per a famílies vulnerables

En la trobada s’ha aprofitat per explicar la modificació del Contracte Programa 2022-2025 entre el Departament de Drets Socials i el Consell Comarcal, en el qual s’ha afegit una addenda per a implementar el Programa FSE+ d’Assistència Material Bàsica (BÁSICO).

El FSE+ es configura com a principal instrument de la Unió Europea per invertir en les persones i aplicar el pilar europeu de drets socials com és la inclusió social i la lluita contra la pobresa i l'exclusió social, prioritzant mesures per reduir i prevenir la pobresa infantil.

Aquest programa substitueix el sistema de subministrament d´aliments i productes d´higiene per un sistema de provisió de targetes de compra que permet a les famílies beneficiàries adquirir aliments frescos i productes que consideren més necessaris en la seva situació particular en determinats supermercats acreditats.

El Consell Comarcal gestionarà aquest nou programa a l’Àrea bàsica de serveis socials del Vallès Oriental, que comprèn els 36 municipis de menys de 20.000 habitants de la comarca (tots excepte Granollers, Mollet del Vallès i les Franqueses del Vallès).

Des del Consell d’Alcaldies, però, s’ha instat al Consell Comarcal a traslladar al Departament de Drets Socials la inquietud per la reducció de famílies beneficiades que d’entrada representaria respecte a l’actual sistema, segons la proposta que s’ha fet arribar, i al fet que els ajuts depenguin de fons socials europeus, i s’ha acordat esperar a l’aprovació i signatura de l’addenda del nou programa a les negociacions que s’estan desenvolupant des de les dues entitats municipalistes amb la Generalitat.

Tal com ha dit el president del Consell Comarcal, Emilio Cordero, “és un recurs que se’ns posa a l’abast però que no és suficient i, a més, quan no hi hagin fons europeus com ho pagarem?” I ha afegit que “hem acordat que fins que les entitats municipalistes no es posin d’acord  no pujarem a aquest carro perquè, si no, acabarem pagant els ajuntaments un tema del que hauria de fer-se càrrec l’administració que li toca”.

Per altra banda, el Consell d’Alcaldies ha informat favorablement a la modificació del reglament del Servei d’Ajuda a Domicili, que preveu, entre d’altres, més flexibilitat per cobrir necessitats d’alguns municipis rurals o prestar servei en situacions de risc greu i incorpora noves necessitats com tasques preventives i comunitàries, més personalització del Servei i la responsabilitat social.  

Aquesta acció del Consell Comarcal contribueix a l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) número 16 "Pau, justícia i institucions sòlides". El Consell Comarcal aposta per treballar, com administració pública, en el marc de l'Agenda 2030 i els ODS.