15 de juny. Dia mundial per a la prevenció dels abusos i maltractaments a les persones grans

Dilluns, 10 de juny de 2019

Des de l’any 2006, el 15 de juny es commemora el Dia mundial per a la prevenció dels abusos i maltractaments a les persones grans, una forma de violència oculta i silenciada.

El Consell Comarcal del Vallès Oriental treballa, des de ja fa un temps, en la prevenció i sensibilització dels maltractaments a persones grans.

Arran de la presentació de la Guia Comarcal per fer front als maltractaments a les persones grans del Vallès Oriental, els membres de la Comissió Permanent del Consell Consultiu de la Gent Gran del Vallès Oriental, han redactat un Manifest per fer visibles els drets i les necessitats de les persones grans, i per fer una crida al respecte, i al bon tracte d’aquestes.

Per aquest motiu el Consell Comarcal del Vallès Oriental se suma al Manifest del Consell Consultiu de la Gent Gran.

A continuació trobareu el text íntegre del Manifest i, a dalt a la dreta d'aquesta pàgina, l’enllaç per a poder-lo descarregar.

 

MANIFEST DEL CONSELL CONSULTIU DE LA GENT GRAN DEL VALLÈS ORIENTAL

15 de juny “Dia mundial per a la prevenció dels abusos i maltractaments  a les persones grans”

Com a membres de la Comissió Permanent del Consell Consultiu de la Gent Gran, del Vallès Oriental, en aquest dia volem expressar la nostra opinió per encausar els possibles maltractaments a la gent gran.

Ens agradaria pensar que el que fem avui, servirà tant per ara, com per tots els que ens venen al darrere. El temps passa molt de pressa i la mitjana de persones que es jubilaran és molt elevat. L’any 2030 està previst que sobrepassem el 35% de la població.

Us voldríem animar a tots a participar en un envelliment actiu i evitar que amb l’edat ens trobem sols i vulnerables.

Voldríem detallar-vos el que pensem:

  • Dedicar unes hores del nostre temps per millorar el futur de la gent gran és molt enriquidor, et sens útil i actiu, mantens la salut i el bon ànim.
  • NO quedar-se a casa, NO a la soledat, valorar-se un mateix, aprendre a dir NO.
  • Hem de pensar que si nosaltres estem bé també ho estaran els del nostre voltant.
  • Hem de parlar amb els altres dels problemes que tenim, s’ha d’aprendre a escoltar a qui ens els explica i si trobem quelcom sospitós demanar ajuda a qui calgui, ho podem parlar amb els Serveis Socials, amb el metge, Policia...
  • Si rebem un maltractament, hem de tenir en compte que pot haver-hi una continuïtat.
  • Si ens trobem que no tenen en compte el nostre parer o desig, això pot anar a més, no permetem que ens marginin, ni ridiculitzin, ni menyspreïn.
  • Hem de reduir el risc d’aïllament i d’exclusió social, sortim al carrer, SI al conviure amb totes les generacions, SI a les excursions, SI als treballs amb grup, SI a l’exercici físic, SI a fer mitja, ganxet, boixets, etc... amb una paraula: SI, SI a tot!
  • Hem estat molts anys dedicats als altres, ara ens toca estar per nosaltres, les paraules que hem de tenir en compte són ESTIMAR-NOS i VALORAR-NOS.

Cal afavorir que les persones grans puguin viure al seu domicili, i en el seu entorn, el màxim temps possible, per això cal dotar la societat de recursos i serveis, perquè puguin romandre a casa en bones condicions. Però si arriba la necessitat d’anar a una centre d’acolliment residencial, hem de saber què hi volem trobar:

  • Hem de buscar el que sigui més adient als nostres gustos o necessitats, tant pel lloc com pels serveis que ofereixen.
  • Buscar-hi un bon ambient.
  • Que tinguin les infraestructures necessàries.
  • Que ens puguin respectar en els diferents estats que anirem passant.
  • Que el personal del centre siguin persones qualificades i respectuoses amb els drets de les persones grans.
  • Que es pugui fer vida personal, social, afectiva i sexual.

Permetre tot això és respectar els drets de les Persones Grans, la vulneració de drets també és un maltractament que cal prevenir.                                                                 

El problema principal que tenim per fer front a les necessitats de les persones grans són econòmics i de respecte.

  1. Ens fan falta residències de places concertades i també socio-sanitàries.
  2. Més ajuts i altres opcions per les persones que vulguin quedar-se a casa.
  3. També de les que poden sorgir de les necessitats particulars de cadascun.
  4. Falta personal qualificat per acompanyament a casa, així com a visites mèdiques.
  5. Ajudes a les famílies que tenen una persona gran amb malaltiesdegeneratives.
  6. La Sanitat hauria de preveure tenir metges especialitzats amb persones grans.

Mentre tinguem les nostres facultats intactes, s’hauria de fer el testament dels nostres béns davant de notari, pensem que, si un altre dia, pel que sigui ens ho repensem, es pot tornar a redactar, sempre val l’últim.

També deixar fetes les voluntats anticipades, es poden fer davant de notari o anar al Cap.  Et donen un model estàndard perquè l’omplis segons els teus criteris i les instruccions que vulguis posar-hi. També l’atenció sanitària que vols rebre quan arribi el moment en què, per circumstàncies derivades del nostre estat físic o psíquic, no pugem expressar-nos. També es pot deixar com a voluntat: si vols ser incinerat,  deixar el cos a la ciència o per fer transplantaments. Aquestes voluntats es poden modificar sempre.

Demanem decidir el dret a l’eutanàsia.

Cada vegada el conjunt de persones grans serà més elevat i les nostres necessitats no estan, i no estaran, cobertes. S’ha de fer un pla d’acció per trobar millores.

 

Comissió Permanent

del Consell Consultiu

de la Gent Gran del Vallès Oriental

Darrera actualització: 10.06.2019 | 15:07