Aquesta tarda, el límit entre els polígons industrials de Ca n’Illa i Can Terrers de la Garriga ha estat l’escenari escollit per presentar l’”Estudi i definició de les línies de millora de les condicions d’urbanització, accessibilitat i mobilitat dels Polígons d’Activitat Econòmica del Vallès Oriental”.
A l’acte, on han intervingut el vicepresident segon i conseller de Promoció Econòmica i Estudis del Consell Comarcal, Jordi Manils, l’alcaldessa de la Garriga, Dolors Castellà, el secretari general de CCOO del Vallès Oriental, Maresme i Osona, Lalo Plata, i Marc Vila, de la consultora Solucions Geogràfiques, s’han explicat els trets més característics de l’Informe, impulsat per la Taula Vallès Oriental Avança (TVOA) amb el suport de la Diputació de Barcelona i el Servei d’Ocupació de Catalunya.
L'estudi, elaborat per l'Observatori de Polígons d'Activitat Econòmica del Vallès Oriental (OPAE) i la consultora territorial Solucions Geogràfiques, ofereix un anàlisi de les actuacions previstes i l'estat dels PAE en matèria d'urbanització, accessibilitat i mobilitat i d'altres paràmetres importants, i s'estableixen un seguit de possibles línies estratègiques per millorar la seva diagnosi. Tots els PAE del Vallès Oriental obtenen un informe de resultats específic que permet actualitzar i ampliar tota la informació disponible.
L’estudi destaca que respecte l’accessibilitat i mobilitat hi ha un important marge de millora. Els PAE es troben en general molt segregats dels nuclis urbans. L’accessibilitat mitjançant el bus és possible al 44% dels PAE, unes xifres que són també baixes en bici (17%), en tren (6%) i a peu (45%). Aquestes xifres denoten la necessitat respecte al foment de la mobilitat sostenible i la millora de la integració dels PAE amb la xarxa de transports públics i carrils bici.
Per altra banda, les condicions d’urbanització que presenten els polígons de la comarca és generalment positiu, amb un bon estat de les calçades que presenten el 90%, la bona accessibilitat general de les voreres, la disponibilitat de places d’aparcament, la presència d’enllumenat a 3 de cada 4 voreres o la ínfima quantitat d’edificis en males condicions.
Segons ha destacat el conseller de Promoció Econòmica i Estudis del Consell Comarcal, Jordi Manils, “podem dir que a nivell urbanístic tenim una bona nota, però en mobilitat i accessibilitat en general necessitem millorar”. Segons Manils, i amb les xifres que dona l’estudi, “ni la meitat dels polígons del Vallès Oriental passarien el tall d’una mobilitat sostenible, de la nova mobilitat del segle XXI que necessitem implantar”. Manils ha anunciat que “tenim deures pendents, tenim feina tots els ajuntaments i el Consell Comarcal i buscarem aliances més amunt per poder trobar vies de finançament per a què l’accessibilitat i la mobilitat millori en els propers anys”.
L’alcaldessa de la Garriga, Dolors Castellà, per la seva part, valora que aquest estudi “ens ha de donar les eines i fer la fotografia d’on som com a comarca i què hem de millorar des del punt de vista de les comunicacions, les urbanitzacions i accessibilitat i poder dinamitzar-los en la mesura que es mereixen els nostres polígons”.
Per al secretari general de CCOO del Vallès Oriental, Maresme i Osona, Lalo Plata, “si volem competir en l’economia del segle XXI els nostres polígons han de ser ambientalment sostenibles” i destaca el fet que el 44% d’accessibilitat mitjançant el bus “no és real si es mira les freqüències de pas que encara limiten mot més l’accés dels treballadors i treballadores als nostres PAE”. Plata també ha destacat el fet que “les mercaderies arriben totes en camió i el Vallès Oriental no disposem d’instal·lacions del segle XXI de caràcter ferroviari per poder fer una mobilitat sostenible de les mercaderies”.
La diagnosi de l’estudi ofereix la valoració de l’estat d’urbanització, accessibilitat i mobilitat a petita escala, la qual cosa ajuda als municipis a trobar les seves deficiències als PAE (o virtuts) al detall. Les fitxes de cada municipi s'han lliurat als ajuntaments i es publicaran en el portal de polígons, a mida que els ajuntaments donin el vist i plau.
Entre les conclusions es fa referència a què la concertació territorial i el paper del Consell Comarcal seran claus per establir estratègies comunes i accions de millora a la comarca. Després del plantejament inicial, es proposen cinc línies estratègiques, centrades en la millora de l’estat de la urbanització, en les possibilitats de la mobilitat sostenible, la planificació dels PAE, la millora dels seus serveis i la professionalització de la seva gestió.