La Diputació de Barcelona acaba de presentar la tercera edició de l’Informe: "La competitivitat de les comarques de la demarcació de Barcelona, a examen", on analitza l’evolució dels sistemes de competitivitat comarcals a la demarcació territorial de Barcelona el període 2016-2018. La publicació va adreçada a les institucions responsables de la millora de la competitivitat de les comarques però també a empreses que volen decidir la localització més idònia
El treball proporciona la posició que ocupen les 42 comarques catalanes en relació a un rànquing global de competitivitat i també en cadascun dels factors de competitivitat analitzats. És una anàlisi de la situació prèvia a la crisis Covid-19 però serveix per veure característiques i posicionaments del territori i per apuntar debilitats i fortaleses prèvies a aquesta situació de pandèmia.
Pel que fa a l’anàlisi de la nostra comarca, l’Informe destaca com el Vallès Oriental es posiciona amb 47,1 punts en el setè lloc del rànquing de competitivitat i sostenibilitat comarcal, de nou darrera de les capitals de demarcació, del Baix Llobregat i del Vallès Occidental. Tot i que aquesta posició és sensiblement inferior al pes demogràfic i econòmic de la comarca (5a i la 4a posició respectivament), el Vallès Oriental presenta unes bones condicions per a competir en la producció de béns i serveis intensius en coneixement i tecnologia orientat al mercat global. La comarca troba els seus punts forts en la disponibilitat d’espai i en l’orientació cap a la innovació i el desenvolupament tecnològic, així com en el volum del mercat comarcal i la facilitat d’accés a altres mercats.
Entre les principals tendències i canvis registrats a la comarca en aquests darrers dos anys, cal destacar:
Tal i com es destaca a l’informe, s’evidencia que el Vallès Oriental disposa d'importants potencialitats que la poden posicionar com una de les comarques més competitives de Catalunya. L'estructura econòmica de la comarca es basa en un elevat grau de diversificació productiva, així com en l'especialització en sectors com la fabricació de productes informàtics o la indústria química i del cautxú i el plàstic. La importància d'aquestes activitats impulsa la demanda de llocs de treball en indústries de mitjana i alta tecnologia, creant així un ecosistema òptim per al desenvolupament d'innovacions, factor en el que la comarca és una de les millors posicionades.
En aquest sentit, l'orientació de determinades activitats industrials de la comarca cap a la innovació tecnològica es veu també reflectida en la creixent demanda de serveis de recerca i desenvolupament, sector en el que el Vallès Oriental pateix desavantatges importants al no comptar amb una presència destacable de centres universitaris i d'investigació al seu territori. Tot i això, la comarca és una de les 10 comarques amb major presència de llocs de treball en R+D de Catalunya, fet que apunta cap a un teixit productiu clarament vinculat a la innovació i al desenvolupament. De la mateixa manera, la dimensió mitjana de les empreses de la comarca és superior a la de les empreses del conjunt de l'economia catalana, fet que facilita l'assoliment d'escales adequades per a la inversió en recerca.
Malauradament, però, el Vallès Oriental registra importants dèficits pel que fa a la qualificació de la població de la comarca. Uns dèficits que posen de manifest el desajust entre un teixit productiu orientat a la innovació i una qualificació de la població significativament baixa, especialment, pel que fa al seguiment dels estudis post-obligatoris per part de la població jove. Per tal de millorar aquesta situació i donada la disponibilitat de sòl urbanitzable i el lent creixement demogràfic de la comarca, l'aposta per l'educació és imprescindible, pel que pot aportar respecte a la millora de l'ajust entre l'oferta i la demanda de llocs de treball. Així, les polítiques formatives poden ser un dels eixos de desenvolupament estratègic més eficaços per a la comarca i això caldrà que ajudi a potenciar les actuacions dirigides a atraure nova població i a la millora de la qualificació de les persones més joves.
Cal destacar també, que respecte al darrer informe, el Vallès Oriental ha fet un important esforç per a la millora de les infraestructures de comunicacions, amb importants inversions en l'ampliació de les cobertures 4G i de banda ampla. Aquests elements han permès millorar els factors de localització a la comarca, però no ha aconseguit revertir l'escassa presència de serveis avançats a la producció, sectors en els que existeix una forta competència amb les comarques veïnes, especialment el Vallès Occidental i el Barcelonès. De nou, l'aposta per l'educació superior pot repercutir positivament en la dinamització d'aquestes activitats, així com en la millora de l'esperit emprenedor a la comarca.
Finalment, com en altres comarques amb estructures productives similars, el Vallès Oriental també afronta el repte de la sostenibilitat medi ambiental. L'elevada generació de residus industrials i de consum d'aigua per part de l'activitat productiva posa en risc la sostenibilitat del model en el mig i llarg termini, alhora que la gestió que es fa d'aquests processos, amb un baix percentatge de valorització dels residus generats per la indústria i un baix coeficient de recollida selectiva de residus també dificulten l'adaptació a una problemàtica climàtica cada vegada més urgent.
Podeu consultar l’Informe sencer a l’apartat de publicacions de l’Observatori-Centre d’Estudis