Gairebé el 50% de l’ocupació generada al Vallès Oriental s’explica per un efecte competitiu, és a dir, el territori presenta condicions adequades per a generar llocs de treball, tot i que l’efecte de l’evolució positiva de l’economia catalana segueix tenint un pes determinant en la creació d’ocupació.
En l’inici de la recuperació (2013-2015) la química, el tèxtil, la salut, l’educació i recerca i els serveis a les empreses han generat les condicions necessàries per crear nous llocs de treball, sent més determinant aquest efecte competitiu d’aquests sectors econòmics que l’arrossegament positiu del conjunt de l’economia de Catalunya, que també ha ajudat a generar ocupació a tots els territoris analitzats i en tots els sectors d’activitat.
En el període de crisi econòmica la destrucció de llocs de treball en els àmbits territorials estudiats s’explica per la dinàmica general de l’economia catalana (efecte global). Entre 2008 i 2013 l’efecte global va ser responsable del 70-80% de la pèrdua de llocs de treball, mentre que l’efecte competitiu no va tenir quasi influència en el cas d’Osona i una lleugera influència en el cas del Vallès Oriental (3,9%) i els municipis de la Xarxa C-17 (3%). Pel que fa a l’efecte sectorial, aquest explicaria la destrucció d’un de cada quatre llocs de treball del Vallès Oriental i un de cada cinc en el cas d’Osona i la Xarxa C-17.
Durant els anys de contracció econòmica la construcció i el sector del metall són les activitats econòmiques que registren més pèrdua de llocs de treball, influenciats bàsicament per l’efecte sectorial. Les estructures productives al territori de l’hostaleria i el turisme i els serveis socials els ha permès resistir un context advers de destrucció d’ocupació, generant nous llocs de treball als tres àmbits estudiats. El sector de l’educació i la recerca també ha tingut aquesta dinàmica positiva al Vallès Oriental i als municipis de la Xarxa C-17.