Des de l’Observatori-Centre d’Estudis del Consell Comarcal s'ha elaborat una nota informativa sobre "Dona i mercat de treball. Impacte Covid-19", que té com a objectiu analitzar la situació actual de les dones en el mercat laboral de la nostra comarca. La nota també vol ser una fotografia de quina és la realitat de desigualtat derivada de l'impacte de la pandèmia al mercat de treball.

Aquest anàlisi s'ha dut a terme amb la voluntat d'avançar en el coneixement de la realitat de les dones en el món laboral del Vallès Oriental i també d'aportar coneixement  i dades per treballar en relació la línia número 8 del Pla de Reactivació Econòmica del Vallès Oriental, en la qual es recull el compromís de reforçar la perspectiva de gènere en l’àmbit laboral, amb el llançament i/o reforç d’un programa de suport a la feminització de l’ocupació, que vetlli i fomenti la reincorporació de les dones al mercat laboral.

L’anàlisi de les dades confirma la bretxa de gènere existent al mercat de treball, tant comarcal com a d'altres àmbits superiors.

Les dades més destacades:

• El tercer trimestre de l'any 2020, la taxa d’inactivitat femenina supera la masculina en 2 punts percentuals (27,18% inactivitat femenina i 25,21% inactivitat masculina). Pel que fa a la taxa d’ocupació masculina, aquesta es troba en el 35,29% . Aquest percentatge baixa 30,12% en el cas femení.
• Les dones pateixen una situació d’atur major que la dels homes en els últims vuit anys. Així, la taxa d’atur femení se situa, al desembre de 2020, en el 16,13%, pràcticament 6 punts superior a la taxa registrada entre els homes.
• De fet, l’atur femení no ha deixat de pujar en els darrers anys en una intensitat similar a la de l’increment de l’activitat femenina.
• Les dones segueixen sent les principals encarregades del treball de cures, i malgrat la seva incorporació massiva al mercat de treball remunerat, el treball de cures i d’atenció a les persones en situació de dependència no ha estat prou assumit pels homes. Tampoc a nivell de polítiques públiques s’han enfortit prou els serveis públics com per cobrir aquestes tasques.
• Les dones estrangeres pateixen una doble discriminació: de gènere i de nacionalitat. La  diferència més gran se situa en el grup de 25 a 29 anys d’edat, que pateixen una major vulnerabilitat pel que fa la seva incorporació al mercat de treball. A més. tenen un menor nombre de contractes i major atur, entre d’altres aspectes.
• El risc de pobresa és més elevant entre infants i dones, d’aquí que la feminització de la pobresa (i especialment, entre les mares soles amb càrregues familiars) sigui un fenomen creixent i visible cada cop més.

CONSULTA LA NOTA INFORMATIVA